lunes, 21 de mayo de 2007

L'estranya vida de la dona de Roses

Aquest és el text del reportatge de la Mayka Navarro, publicat a El Periódico (en català).

L'estranya vida de la dona morta a Roses surt a la llum


-- El cos momificat serà incinerat i les cendres es llançaran al mar
-- Els fills van saber dilluns que el pis havia estat subhastat amb la seva mare dins

L'última vegada que María Luisa Zamora va parlar amb els seus cinc fills, el desembre del 2002 i per telèfon, els va demanar, els va pregar i gairebé els va suplicar que la deixessin en pau. Que volia estar sola. Que no la busquessin mai més. I els fills de la dona el cadàver momificat de la qual va ser trobat dissabte passat en un apartament de Roses (Alt Empordà) no van fer més que complir al peu de la lletra l'últim desig de la seva mare. "Estan destrossats. La seva mare els va abandonar fa 21 anys. Va reaparèixer en fa set, ells es van entusiasmar, però ella va tornar a marxar. I ara tot això. El dolor és immens però li asseguro que els he criat tots cinc sense odi ni rancor, per això ara l'estan plorant".
Carmen, que parla així, es va casar amb el marit de María Luisa Zamora tres anys després que aquesta sortís un matí de casa seva a Móstoles per anar al banc i no tornés mai més. En aquesta ciutat madrilenya va abandonar cinc fills que llavors tenien 2, 3, 11, 13 i 15 anys. A Carmen la va localitzar dimarts el Diari de Girona i ahir va parlar per telèfon amb aquest diari.
Desconcertat i assessorat per un amic advocat, el marit va denunciar fa dues dècades la desaparició de la seva dona a la comissaria de Móstoles i un altre amic periodista va publicar la seva fotografia a Diario 16. La propietaria d'un hostal de Barcelona va reconèixer la dona, ja que s'allotjava en una de les habitacions. "Quan el meu marit va arribar, ella ja se n'havia anat. Encara es va passar tres dies buscant-la nit i dia, però ni rastre", relata Carmen.
El 1993, la mare de María Luisa, desesperada i sense cap notícia de la seva filla, es va posar en contacte amb un programa de televisió de l'època. La dona va aparèixer davant les càmeres i va fer una crida desesperada. La direcció de l'espai va demanar que presentés una nova denúncia a comissaria, i així ho va fer, el 23 de juny del 1993, a la del seu barri, La Latina, de Madrid.
Set anys després, María Luisa va reaparèixer un matí per sorpresa a casa de la seva mare. "És clar que els seus fills la van perdonar. Fes el que fes, era la seva mare", prossegueix Carmen. Li van preguntar per què els va abandonar. I la van voler comprendre, perquè setmanes després el més gran va acompanyar la seva mare a Roses per solucionar un problema. Pocs dies després van tornar a Madrid, però tres mesos més tard ella va tornar a desaparèixer. "Li van trucar, la van buscar però no es va deixar trobar. Els meus fills --i dic que són meus perquè els he criat jo-- es van trencar un altre cop de pena". No van saber res més de la dona fins al desembre del 2002, quan la van buscar per anunciar-li que havia mort l'àvia. I va ser quan ella els va demanar i va exigir que l'oblidessin per sempre.
Fins dilluns passat, que els Mossos d'Esquadra els van comunicar la troballa del cadàver. Els dos fills grans de María Luisa i dos germans van anar ahir al tanatori Vicenç de Figueres per fer-se'n càrrec. Ahir a la nit, Miguel Ángel, el fill petit, va dir que havien decidit incinerar el cos i llançar les cendres al mar, a Barcelona. ¿Per què? "Volia estar sola. Allà estarà tranquil.la i en pau".

¿COM SE SUBHASTA UNA PROPIETAT AMB CADÀVER?
LA NOTIFICACIÓ
A María Luisa Zamora ningú li va notificar que un jutjat tramitava una demanda per impagament dels terminis de la seva hipoteca, perquè estava morta. ¿Com pot tirar endavant un procediment judicial sense que s'arribi a notificar-ho a l'afectat? "La notificació és preceptiva, abans que el creditor presenti la demanda o a posteriori, i també abans de la subhasta", explica Yvonne Pavía, experta en dret immobiliari. "I no val llançar un paper per sota de la porta". "En la causa ha de constar la firma de l'afectat o d'algú del seu entorn que accepti la notificació".
L'EDICTE
Però si els creditors o el personal judicial no troben mai a casa seva l'afectat, la causa no es paralitza. "En cas extrem, la llei preveu que es publiqui un edicte que suposa que n'està informat", explica la lletrada.
COMPRAR SENSE VEURE
El cas, no obstant, té una altra incògnita: ¿com pot ser que el comprador d'un pis en una subhasta no vulgui veure'l abans de pagar una suma tan important com el preu d'una vivenda? Si Jordi Giró hagués entrat a l'immoble abans d'anar a la subhasta, ja hi hauria trobat la dona morta.
"La llei d'enjudiciament civil, aprovada el 2001, va millorar moltíssim el funcionament de les subhastes, però va deixar alguns inconvenients. Per exemple, el comprador --explica Pavía-- no sap el que compra".
ELS RESIDENTS
La resposta a per què la llei no permet aquesta visió prèvia a la compra és complexa. En molts casos els impagaments d'hipoteca els protagonitzen deutors sense diners per pagar i que resisteixen a la vivenda. Els particulars no poden treure'ls a la força. Cal demanar a un jutge que ho faci.

Leer Mas...

La extraña vida de la mujer de Roses

Este es el texto del reportaje de Mayka Navarro, escrito en El Periódico (en castellano).

La extraña vida de la mujer muerta en Roses sale a la luz
-- El cuerpo momificado será incinerado y lascenizas se arrojarán al mar
-- Los hijos supieron el lunes que el piso había sido subastado con su madre dentro

La última vez que María Luisa Zamora habló con sus cinco hijos, en diciembre del 2002 y por teléfono, les pidió, les rogó y casi les suplicó que la dejaran en paz. Que quería estar sola. Que no la buscaran más. Y los hijos de la mujer cuyo cadáver momificado fue hallado el sábado pasado en un apartamento de Roses (Alt Empordà) no hicieron más que cumplir a rajatabla el último deseo de su madre. "Están destrozados. Su madre les abandonó hace 21 años. Reapareció hace siete, ellos se entusiasmaron, pero ella se volvió a marchar. Y ahora todo esto. El dolor es inmenso pero le aseguro que he criado a los cinco sin odio ni rencor, por eso ahora la están llorando".
Carmen, quien así habla, se casó con el marido de María Luisa Zamora tres años después de que esta saliera una mañana de su casa en Móstoles para ir al banco y no regresara nunca más. En su casa de esta ciudad madrileña abandonó a cinco hijos que entonces tenían 2, 3, 11, 13 y 15 años. A Carmen la localizó el martes el Diari de Girona y ayer habló por teléfono con este diario.
Desconcertado y asesorado por un amigo abogado, el marido denunció hace dos décadas la desaparición de su mujer en la comisaría de Móstoles y otro amigo periodista publicó su fotografía en Diario 16. La dueña de un hostal de Barcelona reconoció a la mujer, pues se hospedaba en una de sus habitaciones. "Cuando mi marido llegó, ella ya se había ido. Aún se pasó tres días buscándola noche y día, pero ni rastro", relata Carmen.
En 1993, la madre de María Luisa, desesperada y sin ninguna noticia de su hija, se puso en contacto con un programa de televisión de la época. La mujer apareció antre las cámaras e hizo un llamamiento desesperado. La dirección del espacio pidió que presentara una nueva denuncia en comisaría, y así lo hizo, el 23 de junio de 1993, en la de su barrio, La Latina, de Madrid, .
Siete años después, María Luisa reapareció una mañana por sorpresa en la casa de su madre. "Claro que sus hijos la perdonaron. Hiciera lo que hiciera, era su madre", prosigue Carmen. Le preguntaron por qué les abandonó. Y la quisieron comprender, porque semanas después el mayor acompañó a su madre a Roses para solucionar un problema. Pocos días después regresaron a Madrid, pero tres meses más tarde ella volvió a desaparecer. "La llamaron, la buscaron pero no se dejó encontrar. Mis hijos --y digo que son míos porque los he criado yo-- se rompieron de nuevo de pena". No supieron nada más de la mujer hasta diciembre del 2002, cuando la buscaron para anunciarle que había muerto la abuela. Y fue cuando ella les pidió y exigió que la olvidaran para siempre.
Hasta el lunes pasado que los Mossos d'Esquadra les comunicaron el hallazgo del cadáver. Los dos hijos mayores de María Luisa y dos hermanos de la fallecida se trasladaron ayer al tanatorio Vicenç de Figueres para hacerse cargo del cadáver. Anoche, Miguel Ángel, el hijo pequeño, contó que habían decidido incinerar el cuerpo y arrojar las cenizas al mar, en Barcelona. ¿Por qué? "Quería estar sola. Allí estará tranquila y en paz".

¿CÓMO SE SUBASTA UNA PROPIEDAD CON CADÁVER?
LA NOTIFICACIÓN
A María Luisa Zamora nadie le notificó que un juzgado tramitaba una demanda por impago de los plazos de su hipoteca, porque estaba muerta. ¿Cómo puede salir adelante un procedimiento judicial sin que llegue a notificarse al afectado? "La notificación es preceptiva, antes de que el acreedor presente la demanda o a posteriori, y también antes de la subasta", explica Yvonne Pavía, experta en derecho inmobiliario. "Y no vale tirar un papel por debajo de la puerta". "En la causa debe constar la firma del afectado o de alguien de su entorno aceptando la notificación".
EL EDICTO
Pero si los acreedores o el personal judicial no encuentran nunca en su casa al afectado, la causa no se paraliza. "En caso extremo, la ley prevé que pueda publicarse un edicto que le da por enterado", explica la letrada.
COMPRAR SIN VER
El caso, no obstante, tiene aún otra incógnita: ¿cómo es posible que el comprador de un piso en una subasta no tenga interés por verlo antes de pagar una suma tan importante como el precio de una vivienda? Si Jordi Giró hubiese entrado en el inmueble antes de acudir a la subasta, ya habría encontrado a la mujer muerta.
"La ley de enjuiciamiento civil, aprobada en el 2001, mejoró muchísimo el funcionamiento de las subastas, pero dejó algunos inconvenientes. Por ejemplo, el comprador --explica Pavía-- no sabe lo que compra".
LOS RESIDENTES
La respuesta a por qué la ley no permite esa visión previa a la compra es compleja. En muchos casos los impagos de hipoteca los protagonizan deudores sin dinero para pagar y que resisten en la vivienda. Los particulares no pueden sacarlos a la fuerza. Hay que pedir a un juez que lo haga.

Leer Mas...