Un basc a Catalunya

Aquest és el relat ganador del concurs Catalunya és un bloc, convocat el 2 de maig del 2006, per a escriure un bloc totalment inèdit.
-----------------------------------------

Primer dia, pel matí (12/05/2006 10:56)

He arribat aquest matí a Barcelona, amb un destartalat Saxo que m'ha deixat la meva germana.
Coi... però on puc aparcar. Hi ha senyals blaus i verds per tot arreu. I algunes senyals amb frases insultants, com la de la imatge.
Un paio em diu que millor que deixi el cotxe a un dels barris alts de la ciutat i que desprès agafi el metro. Així que vaig pujant i pujant pels carrers: Paral·lel, Entença, Doctor Fleming, Lázaro Cárdenas, Ganduxer... I ara? Tombo a la dreta... Passeig de la Bonanova, passeig de Sant Gervasi... Roman Macaya, Quatre Camins, Jesús i Maria... Em sembla que he tornat una mica cap enrera.
Deixo el cotxe a un forat i miro si hi ha algun senyal de prohibició. Sembla que no.
Ara, a buscar una parada de metro. Pregunto a una senyora gran, que em mira una mica espantada. He de baixar una mica més i trobar una boca que digui Tibidabo. M'ha dit que estic una mica lluny del centre.

-----------------------------------------

Hora de dinar (12/05/2006 15:54)

És l'hora de dinar i un amic català, en Jordi, diu que em convida. "Ostres, això és nou", li dic. "Teniu fama de garrapes", afegeixo.
Em mira de reull i amb un somriure a la cara, diu: "No et creguis tot el que diuen fora de nosaltres fora de Catalunya".
Pel centre hi ha molt restaurant per turistes i, prop del carrer Aribau, n'hi ha molts de carets. Ni una cosa ni l'altra. Entrem en una espècie de bareto, on per uns 8 euros fan un menú de migdia bastant aceptable: amanida, pollastre rostit i un cafetó.
A l'hora del café parlem de feina... He de trobar pis i feina el més aviat possible.
En Jordi em passa La Vanguardia, un diari amb molts anuncis molt petits, amb feinetes.
"Apa, noi: a jugar!", em diu en Jordi amb un somriure.

-----------------------------------------

Dissabte, dissabtet (13/05/2006 11:03)

El meu amic Jordi no sap traduïr això de "sábado, sabadete"... per això ho he titolat aixì... Ja em perdonareu.
Doncs sí: vull resumir una mica, perquè ahir, desprès de mirar molt La Vanguardia, vaig fer més de 30 marques amb el bolígraf! Possibles feinetes que haurè de començar a trucar i visitar a partir de dilluns. També m'he apuntat alguns pisos de lloguer, però això sembla molt més xungo. Si vols un apartament petit, de 40 metres, no baixa de 500 euros, i algun piset a compartir amb altra gent, tampoc baixa dels 250.
Però, avui és avui, i us he d'explicar que vaig ligar amb una noia de Figueres. És una tía molt maca i enrotllada. En Jordi em va emportar a una disco i, fiuuuu, vaig mirar-la i em vaig quedar penjat a la primera. Jo no vaig dir massa i ella tampoc, però en un moment determinat, tots dos estavem xerrant.
Avui al matí m'he despertat a casa seva. Fa bona olor.

-----------------------------------------

Figueres (13/05/2006 20:16)

La noia de la qual us parlava es diu Núria. És de Figueres, però està estudiant a Barcelona. Aquest matí m'ha preguntat si volia conèixer el seu poble. No tenia res a fer.
Així que desprès de dinar, hem anat a agafar un tren i en una horeta i escaig ja hi erem. Ostres: a la sortida feia un sol i una calor espatarrant... i a l'estació de Figueres, pluja i fred.
A la foto es pot veure: davant el Museu Dalí hi havia un grup d'estudiants francesos morts de fred.
La Núria diu que anirem a casa de la seva germana, que viu no massa lluny. Tinc una mica de gana.

-----------------------------------------

Girona (14/05/2006 23:01)

Aquest matí ha sortit el sol i feia una calor horrible. La germana de Núria ens ha proposat anar a Girona.
Ostres, en quatre dies ja he conegut mig Catalunya, he pensat.
A migdia ja hi erem... i mig Catalunya, també: no s'hi podia fer ni un pas. A Girona fan una cosa molt maca, que es diu Temps de Flors, i tota la ciutat obre els seus patis interiors, públics i privats, i els omple de flors i d'instal·lacions florals. És molt maco...però n'hi ha tanta gent com al meu poble a les festes d'agost, que és quan més gent n'hi ha.
A l'hora de dinar la cosa ha estat una mica xunga, perquè tothom volia dinar a les 2 i mitja.
Nosaltres hen marxat cap la part nova i hen dinat de conya... On? Ahí va pues: a un restaurant basc!

-----------------------------------------

Feina (15/05/2006 10:31)

Ja pensava jo que tants i tants anuncis de feina a les pàgines de LV no podien ser del tot veritat. O millor dit: sí que ho són, però a quin preu!
He anat a una oficina per a repartir folletons de publicitat, i quatre euros... He passat per una història d'administratiu i la cosa anava de vendre enciclopèdies per les cases... Finalment, he aceptat un treball de cambrer, perquè l'horari em permetrà estudiar algunes hores.
Sí... Vull estudiar una mica més i perdoneu que, ara per ara, encara no digui què estic estudiant.
El bareto en qüestió és d'una cadena mitjaneta, d'aquestes que té sis o vuit petits restaurants on, al final, tothom és de fora... Que si un argentí, que si un xinés, que si una colombiana, que si una japonesa.
Em sembla que l'únic nacional soc jo i, gràcies a que en Jordi m'ha "chivado" un parell de paraules en català, sembla que l'amo m'ha vist amb bons ulls.
Ara, a buscar pis. Ahir a la tarda vaig passar per la plaça Catalunya: n'hi havia bastanta gent asseguda i demanant dret a un pis digne. Jo també en vull un... però em sembla que no cola.

-----------------------------------------

A casa, amb la tele (15/05/2006 23:08)

A aquestes hores, a casa del meu amic Jordi, tothom s'ha possat a veure la tele. Hi ha un programet que m'ha fet molta gràcia, perquè surt gent de fora de Catalunya, estrangers, que en parlen. Em sembla que es diu Un lloc estrany. Hi ha moltes coses que diuen dels catalans que m'han semblat molt curioses i que ja aniré veient.
Sí... sou raros, però bona gent; em sembla que connectem bastant bé bascos i catalans. I ara, amb això de l'Estatut i de la treva d'ETA, sembla que encara més.
I, desprès, estan fent un culebró que li diuen Ventdelplà... Amb molts personatges i molts lios. La companya d'en Jordi, la Montserrat, hi està penjada. I fins que no acabi el capítul d'avui no soparem. I jo tinc gana. A aquest país estic passant molta gana. Deu ser que sóc basc.

-----------------------------------------

Solidaritat (16/05/2006 10:27)

Primer de tot, he d'agraïr a altres blocaires el seu suport en aquesta aventura, de la que em queden pocs dies, perquè el 17, quan acabi l'aventura de Fes Internet, m'aniré cap al meu poble, prop de Bilbao. Han estat en Marc, l'Esteve i en Flop. Tots tres m'han donat ànims per enfrontar-me a la gran ciutat.Gràcies!
M'agrada molt aquesta solidaritat dels internautes, aquesta curiositat per veure i llegir les històries alienes.
I parlant de solidaritat, m'han donat una fulla fotocopiada que parla del diari Avui. Sembla que aquesta gent está de mobilitzacions i que avui es manifestaran davant La Vanguardia per a protestar per la seva situació laboral. Diuen que la empresa vol mileuristes per fer la feina que fan els altres, els que cobren més.
Això ja ens passa ara: els joves estem treballant per quatre euros perquè si dius res, ni et contracten.

-----------------------------------------

Futbol (16/05/2006 10:47)

El meu amic Jordi acaba de pillar una entrada pel Barça! Diu que el seu tiet, un dels afortunats pel sorteig de l'altre dia, li ha donat un atac de ronyó i está fotudet al llit, amb escalforeta i una ampolla d'aigua, per a poder passar el cólic.
Com que no pot anar en avió, haurà de sortir aquesta tarda en cotxe. Haurà de conduïr més de deu hores!
Bé... encara que jo sóc de l'Athlétic de Bilbao, m'en alegro molt que vagin a París. Així que... visca el Barça!

-----------------------------------------

Adéu, agur (16/05/2006 22:46)

Hi ha una cançó d'en Lluís Llach que diu "El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist"... Ja sé que parla del vostre pais, de Catalunya, però jo també la faig meva.
Demà, a primera hora, me'n vaig cap al poble, no fos cas que guanyeu la Champions, embusseu els carrers i no pugui marxar... Ho dic de broma.
Bé... deixo aquí una part del meu cor, perquè hi ha una xicota que me l'ha tocat.
És possible que torni i, si guanyés aquest concurs, potser continuaria amb aquest diari, que deixo aquí, amb l'entrada número 10. La de l'adéu.
Agur.